Idioma

L’Estat de l’Art de l’Energia Renovable i el Risc del BSE a començaments del 2025

Una visió global actualitzada del problema energètic * 

El 2025 comença amb un panorama energètic global tens i ple d’incerteses. La dependència històrica

dels combustibles fòssils, combinada amb un consum creixent, ha portat el món a un punt d’inflexió. Les reserves de petroli i gas, que durant molt de temps s’han considerat abundants, són ara una amenaça imminent per al sistema energètic global.

Al mateix temps, la transició energètica cap a les renovables es troba en ple desenvolupament, liderada per economies emergents com la Xina. Tot i això, aquesta transició està lluny de ser uniforme i equitativa, amb regions com Europa i els Estats Units que encara lluiten per implementar una estratègia clara i coherent. Aquest desequilibri podria portar-nos al temut escenari del Blackout Stage Energy (BSE), un moment en què la demanda energètica superarà de manera crítica la capacitat de producció.

 

  El risc proper del BSE i la situació global

El concepte de Blackout Stage Energy descriu un escenari en què el món afronta una crisi energètica generalitzada a causa de la disminució de les reserves de combustibles fòssils. Segons les dades actuals:

      Reserves de petroli: S’estima que, al ritme actual de consum, les reserves mundials s’esgotaran en menys de 20 anys.

      Reserves de gas natural: Amb un creixement continu del 10% anual en el consum, les reserves podrien durar menys de 50 anys.

El problema no és només l’esgotament físic d’aquests recursos, sinó també la manca d’una transició estructurada cap a alternatives renovables que puguin absorbir la demanda energètica global. El risc d’un col·lapse energètic és real i s’agreuja per la manca d’accions contundents en molts països occidentals, on les decisions sovint es prenen pensant en el curt termini.

En aquest context, la Xina està prenent avantatge estratègic, mentre que Occident sembla estar paralitzat, en gran mesura per la seva dependència dels combustibles fòssils i la manca de planificació energètica coherent.

 

  La Xina: un líder energètic global amb una estratègia a llarg termini

Mentre Occident debat sobre els costos i la viabilitat de la transició energètica, la Xina ha adoptat una estratègia decidida i metòdica que apunta a garantir la seva sobirania energètica i consolidar el seu lideratge global. Aquest enfocament inclou:

Infraestructures renovables massives: La Xina lidera el món en capacitat fotovoltaica instal·lada, amb parcs solars gegants als deserts del Gobi i d’altres zones remotes. Aquestes instal·lacions, combinades amb tecnologia puntera, permeten una producció constant i eficient.

Xarxes intel·ligents i microxarxes: Les xarxes intel·ligents xineses estan revolucionant el model de distribució energètica, integrant fonts renovables de manera eficient i garantint el balanceig de la demanda. Aquest enfocament encaixa plenament amb els principis de Sunthereum, que promou una generació distribuïda i resiliència energètica.

      Emmagatzematge energètic: La Xina inverteix en bateries d’última generació i tecnologies com l’hidrogen verd, assegurant una capacitat d’emmagatzematge capaç de compensar la intermitència de les renovables.

      Diversificació estratègica: A més de les renovables terrestres, la Xina està explorant projectes futuristes com la generació solar a l’espai (Space-Based Solar Power, SBSP), demostrant una visió a llarg termini que cap altre país està implementant a aquesta escala.

Aquest enfocament reflecteix no només una resposta al risc del BSE, sinó també una clara estratègia per assegurar el seu lideratge geopolític en el futur.

 

  Occident: una estratègia incoherent i a curt termini

En contraposició, Occident està encallat en una paradoxa estratègica. Les seves economies depenen fortament de combustibles fòssils, mentre que les inversions en renovables són sovint insuficients i poc coordinades. Aquests són alguns dels problemes clau:

      Dependència dels combustibles fòssils: Els Estats Units, per exemple, van augmentar la producció domèstica de petroli durant l’administració Trump, sacrificant les seves reserves a curt termini per mantenir una suposada independència energètica temporal. Aquesta estratègia deixa el país vulnerable a una dependència externa crítica en menys d’una dècada.

      Infraestructures obsoletes: Les xarxes de transmissió energètica occidentals no estan preparades per integrar fonts renovables a gran escala, augmentant la seva fragilitat davant canvis sobtats en la demanda o el subministrament.

      Manca de planificació: Les decisions polítiques sovint es prenen pensant en cicles electorals, fet que impedeix desenvolupar estratègies a llarg termini similars a les de la Xina.

      Desconnexió social: A diferència de la Xina, on la societat accepta la necessitat de transformacions radicals, les societats occidentals es mostren reticents a canvis que impliquin costos a curt termini, la qual cosa frena el progrés.

 

  Un futur a dues velocitats

El panorama energètic global s’està dividint clarament en dos blocs:

      Preparats: La Xina lidera aquest grup, amb una estratègia clara per garantir la seva sobirania energètica i convertir-se en un exportador de tecnologies renovables clau.

      Vulnerables: La major part d’Occident, incloent Europa i els Estats Units, està en una posició d’inestabilitat, amb sistemes energètics obsolets i una dependència excessiva dels combustibles fòssils.

Aquest futur a dues velocitats pot portar a un nou ordre global on el lideratge energètic definirà les relacions geopolítiques i econòmiques.

 

  Conclusió i reflexió final

El risc del Blackout Stage Energy és una realitat imminent que només aquells països amb una estratègia clara poden afrontar amb èxit. La Xina, amb els seus projectes faraònics en renovables i xarxes intel·ligents, està preparant-se per liderar aquest nou escenari. Mentrestant, Occident sembla encallat en una estratègia incoherent que l’exposa a una vulnerabilitat crítica.

La pregunta clau és: estem preparats per afrontar aquest futur? La resposta, per a molts països, sembla ser un inquietant "no". Aquesta és una crida a l’acció per reconèixer el risc del BSE i prendre les decisions necessàries abans que sigui massa tard.


* Veure també