Una visió global actualitzada del problema energètic *
El 2025 comença amb un panorama energètic global tens i ple d’incerteses. La dependència històrica
Al mateix temps, la transició energètica cap a les
renovables es troba en ple desenvolupament, liderada per economies emergents
com la Xina. Tot i això, aquesta transició està lluny de ser uniforme i
equitativa, amb regions com Europa i els Estats Units que encara lluiten per
implementar una estratègia clara i coherent. Aquest desequilibri podria
portar-nos al temut escenari del Blackout Stage Energy (BSE), un moment en què
la demanda energètica superarà de manera crítica la capacitat de producció.
El risc proper del BSE i la situació
global
El concepte de Blackout Stage Energy descriu un escenari en
què el món afronta una crisi energètica generalitzada a causa de la disminució
de les reserves de combustibles fòssils. Segons les dades actuals:
•
Reserves de petroli: S’estima que, al ritme
actual de consum, les reserves mundials s’esgotaran en menys de 20 anys.
•
Reserves de gas natural: Amb un creixement
continu del 10% anual en el consum, les reserves podrien durar menys de 50
anys.
El problema no és només l’esgotament físic d’aquests
recursos, sinó també la manca d’una transició estructurada cap a alternatives
renovables que puguin absorbir la demanda energètica global. El risc d’un
col·lapse energètic és real i s’agreuja per la manca d’accions contundents en
molts països occidentals, on les decisions sovint es prenen pensant en el curt
termini.
En aquest context, la Xina està prenent avantatge
estratègic, mentre que Occident sembla estar paralitzat, en gran mesura per la
seva dependència dels combustibles fòssils i la manca de planificació
energètica coherent.
La Xina: un líder energètic global
amb una estratègia a llarg termini
Mentre Occident debat sobre els costos i la viabilitat de la
transició energètica, la Xina ha adoptat una estratègia decidida i metòdica que
apunta a garantir la seva sobirania energètica i consolidar el seu lideratge
global. Aquest enfocament inclou:
Infraestructures renovables massives: La Xina lidera el món
en capacitat fotovoltaica instal·lada, amb parcs solars gegants als deserts del
Gobi i d’altres zones remotes. Aquestes instal·lacions, combinades amb
tecnologia puntera, permeten una producció constant i eficient.
Xarxes intel·ligents i microxarxes: Les xarxes intel·ligents
xineses estan revolucionant el model de distribució energètica, integrant fonts
renovables de manera eficient i garantint el balanceig de la demanda. Aquest
enfocament encaixa plenament amb els principis de Sunthereum, que promou una
generació distribuïda i resiliència energètica.
•
Emmagatzematge energètic: La Xina inverteix en
bateries d’última generació i tecnologies com l’hidrogen verd, assegurant una
capacitat d’emmagatzematge capaç de compensar la intermitència de les
renovables.
•
Diversificació estratègica: A més de les
renovables terrestres, la Xina està explorant projectes futuristes com la
generació solar a l’espai (Space-Based Solar Power, SBSP), demostrant una visió
a llarg termini que cap altre país està implementant a aquesta escala.
Aquest enfocament reflecteix no només una resposta al risc
del BSE, sinó també una clara estratègia per assegurar el seu lideratge
geopolític en el futur.
Occident: una estratègia incoherent
i a curt termini
En contraposició, Occident està encallat en una paradoxa
estratègica. Les seves economies depenen fortament de combustibles fòssils,
mentre que les inversions en renovables són sovint insuficients i poc
coordinades. Aquests són alguns dels problemes clau:
•
Dependència dels combustibles fòssils: Els
Estats Units, per exemple, van augmentar la producció domèstica de petroli
durant l’administració Trump, sacrificant les seves reserves a curt termini per
mantenir una suposada independència energètica temporal. Aquesta estratègia
deixa el país vulnerable a una dependència externa crítica en menys d’una
dècada.
•
Infraestructures obsoletes: Les xarxes de
transmissió energètica occidentals no estan preparades per integrar fonts
renovables a gran escala, augmentant la seva fragilitat davant canvis sobtats
en la demanda o el subministrament.
•
Manca de planificació: Les decisions polítiques
sovint es prenen pensant en cicles electorals, fet que impedeix desenvolupar
estratègies a llarg termini similars a les de la Xina.
•
Desconnexió social: A diferència de la Xina, on
la societat accepta la necessitat de transformacions radicals, les societats
occidentals es mostren reticents a canvis que impliquin costos a curt termini,
la qual cosa frena el progrés.
Un futur a dues velocitats
El panorama energètic global s’està dividint clarament en
dos blocs:
•
Preparats: La Xina lidera aquest grup, amb una
estratègia clara per garantir la seva sobirania energètica i convertir-se en un
exportador de tecnologies renovables clau.
•
Vulnerables: La major part d’Occident, incloent
Europa i els Estats Units, està en una posició d’inestabilitat, amb sistemes
energètics obsolets i una dependència excessiva dels combustibles fòssils.
Aquest futur a dues velocitats pot portar a un nou ordre
global on el lideratge energètic definirà les relacions geopolítiques i
econòmiques.
Conclusió i reflexió final
El risc del Blackout Stage Energy és una realitat imminent
que només aquells països amb una estratègia clara poden afrontar amb èxit. La
Xina, amb els seus projectes faraònics en renovables i xarxes intel·ligents,
està preparant-se per liderar aquest nou escenari. Mentrestant, Occident sembla
encallat en una estratègia incoherent que l’exposa a una vulnerabilitat
crítica.
La pregunta clau és: estem preparats per afrontar aquest
futur? La resposta, per a molts països, sembla ser un inquietant
"no". Aquesta és una crida a l’acció per reconèixer el risc del BSE i
prendre les decisions necessàries abans que sigui massa tard.
